El Kintsugi és una tècnica que va néixer al Japó en el segle XV quan en Ashikaga Yoshimasa se li va trencar un bol de ceràmica, el que utilitzava per l'habitual cerimònia del té japonès. Com que tenia gran estima a aquesta peça, va buscar diferents maneres per enganxar-la i poder-la aprofitar.

Després de molts intents per restaurar-la, finalment va trobar una tècnica que el va convèncer i que va anomenar Kintsugi. El procediment consisteix en unir les peces del bol amb pols d'or. Aquest fet, en comptes de dissimular la trencadissa, el que fa és realçar la peça convertint-la en un bol únic i més bonic que l'original.

El Kintsugi japonès s'utilitza com a metàfora per dir que malgrat les patacades de la vida podem sortir-ne més reforçats, de la mateixa manera que els australians tenen la idea de sempre tirar endavant tal com ho fan els cangurs, que per la seva estructura anatòmica, no poden caminar enrere.

La 'trencadissa' humana es presenta a través de crisis, fracassos, desenganys, entrebancs, malalties, pèrdues, adversitats, accidents... Tot el que es viu es considera com experiència negativa que ens porta tristesa, malestar, impotència, mal humor, enfado, por, ràbia... Estem 'trencats' a trossos com el bol japonès.

Negar el que ha passat, mantenir les bones formes, fer com si no passés res, amagar-se, queixar-se, quedar-se amb 'el pobre de mi', no acceptar el que està passant... no és precisament arreglar la trencadissa.

El que convé és, un cop passat el temporal emocional, recuperar l'enteresa. Com? Doncs, 'pintant d'or' les ferides i el dolor que ha provocat l'experiència viscuda. Acceptar i aprendre del que s'ha viscut perquè si en una altra ocasió es torna a presentar una experiència similar no tornem a trencar-nos. És poder dir 'm'ha passat tal cosa i gràcies (no per culpa de) el que he viscut la meva situació ha millorat notablement'. El Kintsugi ensenya a afrontar el que hi ha i sortir-ne més reforçats de l'experiència viscuda. És un aprenentatge i una superació amb un mateix.

Per poder valorar el bol enganxat amb or, primer s'ha tingut de trencar. Per millorara la nostra vida, primer hem tingut de passar per certes experiències que solem anomenar negatives. Hi ha persones que creixen a partir d'una inquietud però la majoria dels éssers queden enganxats en una zona de confort gens favorable i necessiten una sacsejada per trencar-se, recuperar-se i sortir-ne més forts.

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Glòria Rabell
Terapeuta transpersonal
Instructora de meditación
Coach lúdico
Diseño web: Knüt

¿Quieres vivir una vida llena? Te doy las claves

Ebook Como vivir una vida llena
Descarga el ebook gratis 👉
¡Sí, lo quiero!
phone-handsetcrossmenu linkedin facebook pinterest youtube rss twitter instagram facebook-blank rss-blank linkedin-blank pinterest youtube twitter instagram